dilluns, 23 de juny del 2008
INTENT AL BESIBERRI NORD
Sortim a les 6 i poc del mati i el cotxe ja marca 14 graus... avui pasarem calor.
El parking sota la presa de Caballers esta bastant ple, pero trobem un foradet on posar el cotxe, ens equipem i sortim muntanya amunt, cap el Besiberri nord.
La presa esta plena i els sobreixidors estan funcionant a tope, el cami boreja l'aigua i en algun lloc gairebe l'envaeix, mullant nos les botes.
Anem pujant poc a poc, i al arribar als 2200 metres, aproximadament, ens calcem els grampons, ja hi ha neu continua, tot i que sembla sopa o granitzat, per sort, ens anem turnant per obrir traça, alguns mes que d'altres, que anem una mica mes justos de forces.
Davant l'ultima pala de neu que ja mena cap al cim, fem una parada, la previsio donava tormentes a primera hora de la tarda, i un nuvols importants s'estan acostant i tapant el sol, esperem una estona mentre menjem alguna cosa, pero la situacio no millora i cada cop es tapa mes, decidim abandonar, l'ultim tram es exposat i no es un bon lloc per estar si comença una tormenta amb llamps i trons.
Obviament, en el moment en que ja som a mitja baixada, els nuvols han marxat i fa un sol de justicia... ens hem equivocat, que hi farem, almenys ja tenim una excusa nova per tornar hi.
Ens fem una pila de fotos al "Listerine lake" i acabem de baixar per Riumalo fins la presa, el cami esta molt descompost i poc definit, costa fer dues pases iguales seguides, i acabem bastant esgotats, pero ha estat una bona sortida, no es disfruta gaire sovint dels espesors de neu com aquest al mes de juny... a vegades ni a ple hivern.
diumenge, 15 de juny del 2008
MES CORDURA
Els sopars amb vells amics acostumen a acabar molt tard... cap a les 4 del mati, i aixo, a segons quines edats, es incompatible amb matinals muntanyenques.
A les 11 m'he llevat, la colla ja deu ser a mitja sortida, truco per demanar disculpes i miro d'improvitzar alguna activitat, ha de ser alguna cosa rapida, no tinc massa estona, com a molt, un parell d'horetes... s'imposa la cordura :-)))
Arribo en un tres i no res a caldetes, prenc un cafe i un parell de madalenes a la platja, fa un dia gris i ventos, pero no fa fred, i s'hi esta molt be.
Hem claven 2,70 euros pel mini esmorçar, el lloc es fantastic, pero tornare amb termo i carmanyola.
Miro de trobar la carretera cap a vallgorguina i sant celoni, pero he de fer una bona volta abans no la trobo, al sortir amb presses no he agafat el mapa.
De sant celoni pujo cap al montseny, i corono el mitic coll formic, on hem trobo amb una colla de Cagiva mito
La meva primera moto va ser un model antic d'aquesta maquineta, una cagiva freccia una gran moto, un autentic mata gegants, 32 cv i poc mes de 120 kilos de pes, gairebe 175 km/h... quins temps
De baixada paso el brull, on molts cops anavem amb les bicis a esmorçar, era la gran sortida de final de temporada, i acababem ben baldats.
El temps sembla que dona una petita treva, i surt alguna ullada de sol, pero passant per tona es torna a tapar i tiro per la nacional fins a casa, aixo si, abans d'arribar, compro un bon tortell per celebrar el diumenge amb la familia.
Al final no ha estat tant malament la matinal de diumenge
Mostra un mapa més gran
A les 11 m'he llevat, la colla ja deu ser a mitja sortida, truco per demanar disculpes i miro d'improvitzar alguna activitat, ha de ser alguna cosa rapida, no tinc massa estona, com a molt, un parell d'horetes... s'imposa la cordura :-)))
Arribo en un tres i no res a caldetes, prenc un cafe i un parell de madalenes a la platja, fa un dia gris i ventos, pero no fa fred, i s'hi esta molt be.
Hem claven 2,70 euros pel mini esmorçar, el lloc es fantastic, pero tornare amb termo i carmanyola.
Miro de trobar la carretera cap a vallgorguina i sant celoni, pero he de fer una bona volta abans no la trobo, al sortir amb presses no he agafat el mapa.
De sant celoni pujo cap al montseny, i corono el mitic coll formic, on hem trobo amb una colla de Cagiva mito
La meva primera moto va ser un model antic d'aquesta maquineta, una cagiva freccia una gran moto, un autentic mata gegants, 32 cv i poc mes de 120 kilos de pes, gairebe 175 km/h... quins temps
De baixada paso el brull, on molts cops anavem amb les bicis a esmorçar, era la gran sortida de final de temporada, i acababem ben baldats.
El temps sembla que dona una petita treva, i surt alguna ullada de sol, pero passant per tona es torna a tapar i tiro per la nacional fins a casa, aixo si, abans d'arribar, compro un bon tortell per celebrar el diumenge amb la familia.
Al final no ha estat tant malament la matinal de diumenge
Mostra un mapa més gran
diumenge, 8 de juny del 2008
DIES DE "CORDURA"
CORDURA:
Que us pensaveu? que m'habia convertit en una persona seria i responsable???
Nooooooooooo, lo de "cordura" anava per la jaqueta i el pantalo motero :-)))
From Wikipedia, the free encyclopedia
CORDURA was the registered name of a certified (nylon) fabric from DuPont
It is used in a wide range of products from luggage and backpacks to boots, military apparel (such as tactical blade sheaths, ammunition pouches, etc.), and performance apparel.
It is designed to be long lasting and resistant to abrasions, tears and scuffs.
As a brand name, CORDURA reaches back to 1929 as a development of Rayon. The product was further developed during the Second World War and used by the military in tires. From 1966 when new formulations of nylon proved superior, the CORDURA brand was transferred to the nylon product instead.
CORDURA has continued to be developed as a brand by INVISTA with new products applied to an increasing range of items such as:
luggage
motorcycle clothing
anywhere that abrasion resistance is important
sporting and recreational equipment
Ja feia dies que tenia gana de moto, be, diguem ho clarament, fam de moto, i aquest cap de setmana, al no poguer anar al aneto, encara es van incrementar.
Diumenge al mati ha sigut el gran moment, m'he vestit de cordura, m'he cordat el casc, he ajustat els guants, he posat en marxa el bicilindric, i endavant!!!
No tenia gens clar cap a on anar, i he anat improvitzant, aixo si, una premisa clara, les carreteres, com menys rectes, millor
Mostra un mapa més gran
El dia ha acompanyat, algun nubol per fer bonic o espatllar alguna foto, i poca cosa mes, i al migdia a casa, a fer el vermutet amb la familia.
Que us pensaveu? que m'habia convertit en una persona seria i responsable???
Nooooooooooo, lo de "cordura" anava per la jaqueta i el pantalo motero :-)))
From Wikipedia, the free encyclopedia
CORDURA was the registered name of a certified (nylon) fabric from DuPont
It is used in a wide range of products from luggage and backpacks to boots, military apparel (such as tactical blade sheaths, ammunition pouches, etc.), and performance apparel.
It is designed to be long lasting and resistant to abrasions, tears and scuffs.
As a brand name, CORDURA reaches back to 1929 as a development of Rayon. The product was further developed during the Second World War and used by the military in tires. From 1966 when new formulations of nylon proved superior, the CORDURA brand was transferred to the nylon product instead.
CORDURA has continued to be developed as a brand by INVISTA with new products applied to an increasing range of items such as:
luggage
motorcycle clothing
anywhere that abrasion resistance is important
sporting and recreational equipment
Ja feia dies que tenia gana de moto, be, diguem ho clarament, fam de moto, i aquest cap de setmana, al no poguer anar al aneto, encara es van incrementar.
Diumenge al mati ha sigut el gran moment, m'he vestit de cordura, m'he cordat el casc, he ajustat els guants, he posat en marxa el bicilindric, i endavant!!!
No tenia gens clar cap a on anar, i he anat improvitzant, aixo si, una premisa clara, les carreteres, com menys rectes, millor
Mostra un mapa més gran
El dia ha acompanyat, algun nubol per fer bonic o espatllar alguna foto, i poca cosa mes, i al migdia a casa, a fer el vermutet amb la familia.
diumenge, 1 de juny del 2008
MATINAL DE 12 HORES...O COM CASCARSE UN GENOLL EN UN DIA
QUERALBS, NÚRIA, COLL DEL TORRENEULES, COMA DE VACA I QUERALBS DE NOU.
Ens ajuntem l'amic d'idaho i una bona amiga, de les que no acaben mai les piles.
Sortim del parking de Queralbs en direcció a Núria, seguint el Camí vell, es increïble la quantitat d'aigua que baixa, en algun lloc fa gairebé por.
A mitja pujada començo a notar un doloret al genoll esquerra, res preocupant, però, no afluixa, i hem ve a la memòria la sortida a córrer pel bosc de l'altra dia i el perquè fa uns anys que vaig deixar les mitges maratons...
Arribo a Núria l'ultim, amb calma i tranquil·litat, sembla que el tema ha millorat, parem una estona a recuperar forces a base de bocata i fruits secs.
Decidim pujar cap el Coll del Torreneules i d'alla baixar cap a Coma de Vaca, fins Queralbs, llarguet, però les referències del fantàstic mapa de l'alpina ens fan ser optimistes... greu error.
Arribant al Collet, "la cosa esta mu mala", el desnivell es comença a fer notar i el genoll encara mes, acabem de pujar al que, segons el mapa es el coll del Torreneules, i d'allà baixem entre diverses pales de neu cap a la Coma de Vaca.
La vall es llarguisima, almenys a mi m'ho sembla, i no hi ha manera d'arribar al refu i a sobre tenim un bon ensurt, apart de daines, muflons, ovelles, vaques i marmotes, un bulto negre apareix de sobte de darrera un talús... es un os??? no, es un cavall, per les pulsacions triguen una estoneta a calmar se, i no per l'esforç, sobretot contant amb defenses tant efectives com una camara de fotos i la recomanació de tirar se a terra i no moure's...
Una estona mes tard, arribem al refu, desprès d'a travessar set o vuit rierols dels que normalment passes d'un salt i ara has d'anar 10 minuts amunt i avall buscant alguna combinació afortunada de pedres que et permetin travessar lo sense mullar te massa els peus, els pantalons...etc.
Allà tornem a omplir el diposit amb el segon bocata del dia, mes fruits secs i un parell de cafès ben carregadets, el genoll va fent, he agafat el ritme anomenat "trote cochinero" i cara avall sembla que molesta menys.
Els últims trams els fem sota la pluja, passem pel salt del grill, un racó perdut en una esquerda de la muntanya, on l'aigua ha trobat la manera de baixar cap el riu, i on hi trobem una salamandra amb poques ganes de fer amics.
L'arribada al cotxe es prou "divertida", el que havia de ser una matinal s'ha allargat fins les 9 del vespre i no hi ha cobertura en tot el Camí... cal trucar a casa i avisar la família que portem "una mica" de retard.
Sense mes novetats, i desprès d'una parada tècnica a Ripoll per recuperar forces, a mitjanit estic a casa, sota la dutxa, amb un tub sencer de voltaren emugel nomes per mi i la promesa de no tornar a sortir a fer fúting mes de 1 hora seguida en molts anys...
diumenge, 25 de maig del 2008
M'ESTARE FENT GRAN???
Entra llum pel balco de l'habitacio, no massa, pero ja es de dia.
Ho tinc tot preparat, la jaqueta, el vell casc replica del de L'Eddie Lawson en l'epoca que corria amb l'equip Honda...
Un sorollet de fons m'intriga, pero l'excitacio pot mes, anire a fer un volteta en moto, a sentir de nou el soroll blanc del motor i el vent.
Malauradament, ja se l'origen del sorollet, avui sembla que no es el millor dia...
Farem un cafetó, mentre mirem per la finestra com cau la pluja..
Ho tinc tot preparat, la jaqueta, el vell casc replica del de L'Eddie Lawson en l'epoca que corria amb l'equip Honda...
Un sorollet de fons m'intriga, pero l'excitacio pot mes, anire a fer un volteta en moto, a sentir de nou el soroll blanc del motor i el vent.
Malauradament, ja se l'origen del sorollet, avui sembla que no es el millor dia...
Farem un cafetó, mentre mirem per la finestra com cau la pluja..
diumenge, 18 de maig del 2008
SORTIDA DOMINGUERA A LA VALL DE GAUSAC I SANT MEDIR
La veritat, veient la previssio del temps i despres d'una setmana intensa... no tenia masses ganes d'anar enlloc, tot i que volia sortir una estona per mantenir una mica la forma.
Al final he aconseguit "enganyar" al amic d'idaho , i hem sortit un ratillo per collserola, unes 5 horetes :-)))))) , aixo si, despres d'uns cafes i uns croisants acabats de fet.
a veure si funciona l'enllaç de fotos
Al final he aconseguit "enganyar" al amic d'idaho , i hem sortit un ratillo per collserola, unes 5 horetes :-)))))) , aixo si, despres d'uns cafes i uns croisants acabats de fet.
a veure si funciona l'enllaç de fotos
dilluns, 12 de maig del 2008
JOLGORIOS, ANIVERSARIS I... PER FI, UNA MATINAL DE DILLUNS, SANT PERE DE SACAMA, CREU DE SABA I SANT SALVADOR DE LES ESPASES
Despres d'una pila de caps de setmana atabalat amb celebracions, sants, aniversaris i demes jolgorios, per fi, he pogut escaparme a fer una mica de muntanya.
Hem aprofitat un dilluns festiu, la segona pasqua, per fer una sortideta matinal, a prop de casa i amb intencio de dinar amb la familia... ni que fos tard.
ressenya
L'intenció era quedar ben d'hora, tot i que, portar la patufeta al cole ens retarda la sortida, i, per acabar ho d'arreglar, gracies a les fantastiques indicacions de les carreteres del pais, ens perdem i arribem a les tantes a l'inici de la sortida
El temps no acaba d'acompanyar i els nubols son ben negres, fins i tot cau alguna goteta, pero amb les ganes que portem, no ens deixem acoquinar.
Arribem a l'ermita de Sant Pere de Sacama, on hi ha alguna pared ideal per practicar rapels, i d'alla anem cap a la Creu de Saba, tot i que la ressenya es poc clara, pero anem trobant el cami.
Dalt la creu, ens sorpren un paisatge magnific, tot i que la taula d'interpretacio esta malmesa per algun bretol, i a l'oratori hi manca la Verge de Montserrat, hi ha gent per tot...
Continuem endavant fins arribar al Pla del Fideuer, on tornem a tenir problemes per trobar el cami que baixa cap a l'antic Balneari de la Puda de Montserrat, al final el trobem i baixem rapidament, fins al peu de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, on fem un mos per recuperar forces.
La pujada fins l'ermita es rapida, tot i el desnivell, i ens sorpren l'edificació, una ermita, una sala adjunta amb taules i bancs, un mirador i una balconada, des d'on veiem un paisatge magnific i al mateix temps horroros, depenent d'on es mira, tot i la vista de la muntanya de Montserrat i de les muntanyes del costat, on s'endevinen crestes i linies d'escalada molt prometedores, tambe es veuen enormes esteses de pisos, edificacions, autopistes i carreteres per tot arreu.
La tornada es fa seguint el cami habitual d'acces a l'ermita de Sant Salvador, fins el Pla del Fideuer, on agafem una pista que rodeja el Puig Ventos i acaba a la carretera que va de Vacarisses a Olesa, que seguim un parell de km fins on hem deixat el cotxe.
Una matinal ben entretinguda, tot i arribar "una mica tard" al dinar familiar.
Hem aprofitat un dilluns festiu, la segona pasqua, per fer una sortideta matinal, a prop de casa i amb intencio de dinar amb la familia... ni que fos tard.
ressenya
L'intenció era quedar ben d'hora, tot i que, portar la patufeta al cole ens retarda la sortida, i, per acabar ho d'arreglar, gracies a les fantastiques indicacions de les carreteres del pais, ens perdem i arribem a les tantes a l'inici de la sortida
El temps no acaba d'acompanyar i els nubols son ben negres, fins i tot cau alguna goteta, pero amb les ganes que portem, no ens deixem acoquinar.
Arribem a l'ermita de Sant Pere de Sacama, on hi ha alguna pared ideal per practicar rapels, i d'alla anem cap a la Creu de Saba, tot i que la ressenya es poc clara, pero anem trobant el cami.
Dalt la creu, ens sorpren un paisatge magnific, tot i que la taula d'interpretacio esta malmesa per algun bretol, i a l'oratori hi manca la Verge de Montserrat, hi ha gent per tot...
Continuem endavant fins arribar al Pla del Fideuer, on tornem a tenir problemes per trobar el cami que baixa cap a l'antic Balneari de la Puda de Montserrat, al final el trobem i baixem rapidament, fins al peu de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, on fem un mos per recuperar forces.
La pujada fins l'ermita es rapida, tot i el desnivell, i ens sorpren l'edificació, una ermita, una sala adjunta amb taules i bancs, un mirador i una balconada, des d'on veiem un paisatge magnific i al mateix temps horroros, depenent d'on es mira, tot i la vista de la muntanya de Montserrat i de les muntanyes del costat, on s'endevinen crestes i linies d'escalada molt prometedores, tambe es veuen enormes esteses de pisos, edificacions, autopistes i carreteres per tot arreu.
La tornada es fa seguint el cami habitual d'acces a l'ermita de Sant Salvador, fins el Pla del Fideuer, on agafem una pista que rodeja el Puig Ventos i acaba a la carretera que va de Vacarisses a Olesa, que seguim un parell de km fins on hem deixat el cotxe.
Una matinal ben entretinguda, tot i arribar "una mica tard" al dinar familiar.
diumenge, 27 d’abril del 2008
PRIMAVERA
A vegades no cal esperar l'anunci del corte ingles, llibres, roses, sant Jordi, la mare de deu de Montserrat, els vermutets al sol...
diumenge, 20 d’abril del 2008
CADI EMBLANQUINAT
Tota la setmana mirant la meteo, desfullant la margarita,
m'hen refio???, no m'hen refio???
Al final, pujem divendres a la nit a Estana i acabem dormint al cotxe.
Ens llevem a dos quarts de set i el cel pinta be, algun nubolet per fer bonic i les llums de l'albada sortint de darrera les muntanyes.
Aviat ens ajuntem tota la colla, no esta gens malament, una dotzena de muntanyencs amb ganes de marxa
Anem a prat del cadi, i alla decidirem quins corredors fem, de moment, pero, disfrutem del paisatge
Decidim anar als canals del tico i baixar per la canal del cristall
La canal, l'oriental del llitze, es senzilleta, no fa falta posar cap asegurança i la neu esta fantastica, la sortida es l'unic punt una mica mes "divertit"
Un cop dalt, fa un vent fort i molt fred, no ens entretenim massa i anem cap a la roca de l'ordiguer i d'alla a la canal el cristall, on muntem un bon bolet de neu per baixar tota la colla.
El fred ha pogut mes que les piles de la camara, i no tinc fotos del rapel ni del tram fet amb la tecnica del "culenbajen", a veure si algun dels companys en penja alguna i l'aprofito.
Aquesta foto ja no es de les meves, estem preparant el bolet de neu pel rapel.
Tot i la postura, no es veritat que estigui ressant per que aguanti :-)
Rapelant per la canal del cristall
m'hen refio???, no m'hen refio???
Al final, pujem divendres a la nit a Estana i acabem dormint al cotxe.
Ens llevem a dos quarts de set i el cel pinta be, algun nubolet per fer bonic i les llums de l'albada sortint de darrera les muntanyes.
Aviat ens ajuntem tota la colla, no esta gens malament, una dotzena de muntanyencs amb ganes de marxa
Anem a prat del cadi, i alla decidirem quins corredors fem, de moment, pero, disfrutem del paisatge
Decidim anar als canals del tico i baixar per la canal del cristall
La canal, l'oriental del llitze, es senzilleta, no fa falta posar cap asegurança i la neu esta fantastica, la sortida es l'unic punt una mica mes "divertit"
Un cop dalt, fa un vent fort i molt fred, no ens entretenim massa i anem cap a la roca de l'ordiguer i d'alla a la canal el cristall, on muntem un bon bolet de neu per baixar tota la colla.
El fred ha pogut mes que les piles de la camara, i no tinc fotos del rapel ni del tram fet amb la tecnica del "culenbajen", a veure si algun dels companys en penja alguna i l'aprofito.
Aquesta foto ja no es de les meves, estem preparant el bolet de neu pel rapel.
Tot i la postura, no es veritat que estigui ressant per que aguanti :-)
Rapelant per la canal del cristall
Subscriure's a:
Missatges (Atom)