MATINAL DE 12 HORES...O COM CASCARSE UN GENOLL EN UN DIA

QUERALBS, NÚRIA, COLL DEL TORRENEULES, COMA DE VACA I QUERALBS DE NOU.

Ens ajuntem l'amic d'idaho i una bona amiga, de les que no acaben mai les piles.

Sortim del parking de Queralbs en direcció a Núria, seguint el Camí vell, es increïble la quantitat d'aigua que baixa, en algun lloc fa gairebé por.

A mitja pujada començo a notar un doloret al genoll esquerra, res preocupant, però, no afluixa, i hem ve a la memòria la sortida a córrer pel bosc de l'altra dia i el perquè fa uns anys que vaig deixar les mitges maratons...

Arribo a Núria l'ultim, amb calma i tranquil·litat, sembla que el tema ha millorat, parem una estona a recuperar forces a base de bocata i fruits secs.

Decidim pujar cap el Coll del Torreneules i d'alla baixar cap a Coma de Vaca, fins Queralbs, llarguet, però les referències del fantàstic mapa de l'alpina ens fan ser optimistes... greu error.

Arribant al Collet, "la cosa esta mu mala", el desnivell es comença a fer notar i el genoll encara mes, acabem de pujar al que, segons el mapa es el coll del Torreneules, i d'allà baixem entre diverses pales de neu cap a la Coma de Vaca.

La vall es llarguisima, almenys a mi m'ho sembla, i no hi ha manera d'arribar al refu i a sobre tenim un bon ensurt, apart de daines, muflons, ovelles, vaques i marmotes, un bulto negre apareix de sobte de darrera un talús... es un os??? no, es un cavall, per les pulsacions triguen una estoneta a calmar se, i no per l'esforç, sobretot contant amb defenses tant efectives com una camara de fotos i la recomanació de tirar se a terra i no moure's...

Una estona mes tard, arribem al refu, desprès d'a travessar set o vuit rierols dels que normalment passes d'un salt i ara has d'anar 10 minuts amunt i avall buscant alguna combinació afortunada de pedres que et permetin travessar lo sense mullar te massa els peus, els pantalons...etc.

Allà tornem a omplir el diposit amb el segon bocata del dia, mes fruits secs i un parell de cafès ben carregadets, el genoll va fent, he agafat el ritme anomenat "trote cochinero" i cara avall sembla que molesta menys.

Els últims trams els fem sota la pluja, passem pel salt del grill, un racó perdut en una esquerda de la muntanya, on l'aigua ha trobat la manera de baixar cap el riu, i on hi trobem una salamandra amb poques ganes de fer amics.

L'arribada al cotxe es prou "divertida", el que havia de ser una matinal s'ha allargat fins les 9 del vespre i no hi ha cobertura en tot el Camí... cal trucar a casa i avisar la família que portem "una mica" de retard.

Sense mes novetats, i desprès d'una parada tècnica a Ripoll per recuperar forces, a mitjanit estic a casa, sota la dutxa, amb un tub sencer de voltaren emugel nomes per mi i la promesa de no tornar a sortir a fer fúting mes de 1 hora seguida en molts anys...

M'ESTARE FENT GRAN???

Entra llum pel balco de l'habitacio, no massa, pero ja es de dia.

Ho tinc tot preparat, la jaqueta, el vell casc replica del de L'Eddie Lawson en l'epoca que corria amb l'equip Honda...

Un sorollet de fons m'intriga, pero l'excitacio pot mes, anire a fer un volteta en moto, a sentir de nou el soroll blanc del motor i el vent.

Malauradament, ja se l'origen del sorollet, avui sembla que no es el millor dia...



Farem un cafetó, mentre mirem per la finestra com cau la pluja..

SORTIDA DOMINGUERA A LA VALL DE GAUSAC I SANT MEDIR

La veritat, veient la previssio del temps i despres d'una setmana intensa... no tenia masses ganes d'anar enlloc, tot i que volia sortir una estona per mantenir una mica la forma.

Al final he aconseguit "enganyar" al amic d'idaho , i hem sortit un ratillo per collserola, unes 5 horetes :-)))))) , aixo si, despres d'uns cafes i uns croisants acabats de fet.



a veure si funciona l'enllaç de fotos

JOLGORIOS, ANIVERSARIS I... PER FI, UNA MATINAL DE DILLUNS, SANT PERE DE SACAMA, CREU DE SABA I SANT SALVADOR DE LES ESPASES

Despres d'una pila de caps de setmana atabalat amb celebracions, sants, aniversaris i demes jolgorios, per fi, he pogut escaparme a fer una mica de muntanya.







Hem aprofitat un dilluns festiu, la segona pasqua, per fer una sortideta matinal, a prop de casa i amb intencio de dinar amb la familia... ni que fos tard.

ressenya

L'intenció era quedar ben d'hora, tot i que, portar la patufeta al cole ens retarda la sortida, i, per acabar ho d'arreglar, gracies a les fantastiques indicacions de les carreteres del pais, ens perdem i arribem a les tantes a l'inici de la sortida

El temps no acaba d'acompanyar i els nubols son ben negres, fins i tot cau alguna goteta, pero amb les ganes que portem, no ens deixem acoquinar.

Arribem a l'ermita de Sant Pere de Sacama, on hi ha alguna pared ideal per practicar rapels, i d'alla anem cap a la Creu de Saba, tot i que la ressenya es poc clara, pero anem trobant el cami.





Dalt la creu, ens sorpren un paisatge magnific, tot i que la taula d'interpretacio esta malmesa per algun bretol, i a l'oratori hi manca la Verge de Montserrat, hi ha gent per tot...



Continuem endavant fins arribar al Pla del Fideuer, on tornem a tenir problemes per trobar el cami que baixa cap a l'antic Balneari de la Puda de Montserrat, al final el trobem i baixem rapidament, fins al peu de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, on fem un mos per recuperar forces.



La pujada fins l'ermita es rapida, tot i el desnivell, i ens sorpren l'edificació, una ermita, una sala adjunta amb taules i bancs, un mirador i una balconada, des d'on veiem un paisatge magnific i al mateix temps horroros, depenent d'on es mira, tot i la vista de la muntanya de Montserrat i de les muntanyes del costat, on s'endevinen crestes i linies d'escalada molt prometedores, tambe es veuen enormes esteses de pisos, edificacions, autopistes i carreteres per tot arreu.



La tornada es fa seguint el cami habitual d'acces a l'ermita de Sant Salvador, fins el Pla del Fideuer, on agafem una pista que rodeja el Puig Ventos i acaba a la carretera que va de Vacarisses a Olesa, que seguim un parell de km fins on hem deixat el cotxe.





Una matinal ben entretinguda, tot i arribar "una mica tard" al dinar familiar.

PRIMAVERA

A vegades no cal esperar l'anunci del corte ingles, llibres, roses, sant Jordi, la mare de deu de Montserrat, els vermutets al sol...

CADI EMBLANQUINAT

Tota la setmana mirant la meteo, desfullant la margarita,

m'hen refio???, no m'hen refio???

Al final, pujem divendres a la nit a Estana i acabem dormint al cotxe.



Ens llevem a dos quarts de set i el cel pinta be, algun nubolet per fer bonic i les llums de l'albada sortint de darrera les muntanyes.

Aviat ens ajuntem tota la colla, no esta gens malament, una dotzena de muntanyencs amb ganes de marxa



Anem a prat del cadi, i alla decidirem quins corredors fem, de moment, pero, disfrutem del paisatge




Decidim anar als canals del tico i baixar per la canal del cristall






La canal, l'oriental del llitze, es senzilleta, no fa falta posar cap asegurança i la neu esta fantastica, la sortida es l'unic punt una mica mes "divertit"





Un cop dalt, fa un vent fort i molt fred, no ens entretenim massa i anem cap a la roca de l'ordiguer i d'alla a la canal el cristall, on muntem un bon bolet de neu per baixar tota la colla.

El fred ha pogut mes que les piles de la camara, i no tinc fotos del rapel ni del tram fet amb la tecnica del "culenbajen", a veure si algun dels companys en penja alguna i l'aprofito.

Aquesta foto ja no es de les meves, estem preparant el bolet de neu pel rapel.
Tot i la postura, no es veritat que estigui ressant per que aguanti :-)



Rapelant per la canal del cristall

PELICULES, CURTS, SGAE, CANONS DIGITALS...

Hi ha una pila d'artistes molt preocupats per que les noves tecnologies impedeixen el control sobre la seva obra, creuen que internet matara la creacio artistica, i han aconseguit que es cobri un canon sobre tot allo que pugui enmagatzemar informacio, desde un trist cd a un movil.

Deixant de banda si la mesura es mes o menys encertada, la veritat es que hi han una pila de gent que es dedica a crear coses que els agraden i prou, i tampoc els va tant malament.

Potser es el moment de que s'adonin que el mes important es la qualitat del que crees, no si cobraras, o no, per la teva creacio.

Totes les pelicules espanyoles estrenades al 2007 tenen, sumades, una xifra d'espectadors d'uns 16 milions, una miqueta, o un molt, menys, cada any que pasa.

Aqui us deixo un parell de curts, fets amb mes ganes que mitjans, el primer l'han visionat gairebe 70 milions de persones, el segon, del mateix autor, veurem on arriba.

LO QUE TU QUIERAS OIR.



Y TODO VA BIEN.

MATINAL D'ESCALADA... I NO ES BANYADORES!!!

Una colla de bons amics havien decidit atravesar el Montsant durant el cap de setmana, una ruta preciosa i molt ben traçada que m'atrau molt, vam organitzar la sortida muntanyera amb tota la familia i teniem tot preparat per fer la primera nit amb els dos pitufos a un refugi, pero...

Assemblea General de l'Ampa del cole!!! mati de diumenge!!!
Trobada familiar sorpresa!!! tarda de diumenge!!!

Cap de setmana a pendre vent!!!

Tot i els imponderables, decidim fer alguna coseta, i contactem amb la familia de la fera de Montblanc, l'unica dona que conec capaç d'escalar cantant el txiki txiki i arribar sencera a la reunio.

Amb aquestes companyies, ja podeu estar segurs que cap altra imponderable va atrevirse a entervolir el cap de setmana

Les vies triades estan a tocar del monestir de Poblet, no he trobat ressenyes, per tant, si alguna anima gentil m'en dona alguna referencia, li estare eternament agrait.

Bona roca, bona companyia i un sol radiant, que mes es pot demanar???

donçs un bon dinar-vermutillo al sol!!!

IDIOMES...

Si hi ha ganes, no importen els idiomes per entendres, nomes cal escoltar

leyla... o clodia???



extret de una web interesantisima

www.historiaclasica.com