Es divendres, un migdia d'agost amb un sol que enlluerna, ha començat el pont de Santa Maria, tota la ciutat esta deserta... tota? no del tot, una llumeta encara crema en un despatx, algu vetlla per aguantar el pais, mentre tothom està de festa, fins que el rellotge marca les dues!!!
Agafo la moto i torno cap a casa, gas a fons, la motxilla i la frago estàn preparades per anar cap a Bujaruelo, la Volta al Vignemale m'espera.
A l'hora que els companys comencen a caminar cap el primer vivac de la ruta surto del parking, i arrenco el meu particular falcó milenari, potser amb una mica de sort hi arribaré amb llum de dia i els atraparé dormint, tot i que no hi confio massa...
Un cop a l'autopista descobreixo que esta ple de radars i que la frago no està per velocitats d'star wars, arribo a Bujaruelo a l'hora de sopar, una bona amanida i un super bocata i demà serà un altre dia, encara que hagi de fer dues etapes en una.
El movil sona a l'hora i després d'esmorçar mirant el sol sortir darrera les muntanyes, hem carrego l'armari empotrat a l'esquena i començo a caminar per una pista ampla on porten els "muntanyencs de cap de setmana" a grans alçades, a base de 4x4 i una bona pila de calers.
Ben aviat començo a suar, peró el primer objectiu del dia s'acosta, la cabana on han dormit tota la colla, mentre vaig atravesant una vall que encaixona el riu Ara.
Un cop allà, trec el walkie i continuo muntanya amunt, a veure si aconsegueixo trobar los, i si, ben aviat contacto amb el amic d'Idaho, que proba de guiar me per una zona menys accidentada i de mes bon pujar... cosa que no aconsegueix, basicament per les meves dots innates d'enmarronar me.
Una bona estona despres trobo el meu esforçat guia i, veient la cara que faig, s'apiada de mi, es carrega la tenda i arria muntanya amunt. Cada vegada es va tapant mes i si mirem enrera, sembla que s'acosti Mordor...
Anem pujant cap el Collado de las Mulas i el peu comença a donar senyals que ja en te prou, haurem de tornar a pasar pel Fisio...
Just al punt mes perillós en cas de tormenta, on cauen sempre tots els llamps i trons, ens agafa la tormenta, el company va bastant mes lleuger, i en un tres i no res ja està a mitja baixada, jo no puc dir fava i paro un tros mes avall a pendre una barreta i recuperar forces, entre una cosa i l'altra gairebe no he jalat res en tot el dia.
La baixada es preciosa, tota la pared nord del Vignemale es mostra gairebe sencera, la gelera al fons, el refugi d'Oulettes de Gaube i les tendes de colors... M'encanta!!!
El movil sona a l'hora i després d'esmorçar mirant el sol sortir darrera les muntanyes, hem carrego l'armari empotrat a l'esquena i començo a caminar per una pista ampla on porten els "muntanyencs de cap de setmana" a grans alçades, a base de 4x4 i una bona pila de calers.
Un cop allà, trec el walkie i continuo muntanya amunt, a veure si aconsegueixo trobar los, i si, ben aviat contacto amb el amic d'Idaho, que proba de guiar me per una zona menys accidentada i de mes bon pujar... cosa que no aconsegueix, basicament per les meves dots innates d'enmarronar me.
Anem pujant cap el Collado de las Mulas i el peu comença a donar senyals que ja en te prou, haurem de tornar a pasar pel Fisio...
Just al punt mes perillós en cas de tormenta, on cauen sempre tots els llamps i trons, ens agafa la tormenta, el company va bastant mes lleuger, i en un tres i no res ja està a mitja baixada, jo no puc dir fava i paro un tros mes avall a pendre una barreta i recuperar forces, entre una cosa i l'altra gairebe no he jalat res en tot el dia.
La baixada es preciosa, tota la pared nord del Vignemale es mostra gairebe sencera, la gelera al fons, el refugi d'Oulettes de Gaube i les tendes de colors... M'encanta!!!
En un moment estem tots al Refu, ben entaulats i gaudint de la bona companyia.
Tornem bastant mes contents cap al campament i comencem a preparar el sopar, a base de fogonets i pasta, que acabem menjant nos dins les tendes o al Refu, per que just quan ho tenim preparat cau un bon xafeg.
El segon dia, amb agulletes, dolorets diversos i alguna nafra, comencem pujant pel costat del refugi d'Oulettes de Gaube, per la falda de la muntanya i seguint unes llaçades mes endavant, el cami es costerut pero es fa prou be, a ritme de diesel perkins, tot i que despres es pasa per un pedregar una mica incomode.
Un cop al collet, la colla marxa cap el petit vignemale, amb unes vistes fantastiques, tot i que uns quants preferim baixar cap al refu de Baisellance, a fer un te i un vin chaude, mentre reconeixem la bretxa de Roland, el Casc, Taillon...
Continuem cap el fons de la vall i trobem les coves del Compte Rusell, tot un personatge que es va fer construir un vivac de luxe als peus de la gelera del Vignemale, de fet, molts dels que pujen el Vignemale les aprofiten per dormir hi
Acabem de baixar fins el barrage d'Ossue i trobem una cabana just a temps, ens cau un bon xafec i estem a punt de quedar nos hi a dormir, una mica apretats, pero muntar les tendes amb el xafec que feia era bastant problematic.
Tot i aixo, al final es va trencar els nuvols i vam decidir anar cap a la cabana de Lourdes, i vam arribar hi amb un bon solet, tot i que els prats que la rodegen estaven plens de mines amb forma de cagarada de vaca i va ser imposible trobar prou lloc per colocar les 8 tendes que portavem.
Com sempre, una estoneta mes amunt trobem un prat amb menys "mines" i un gorg fantastic on ens treiem la pols i les cascarries que portem a sobre i podem plantar les tendes amb comoditat, mentre un ramat de voltors aprofiten les ultimes corrents termiques del dia per enlairar se.
Sopem i ens lliurem per poc de l'ultim ruixadet del dia, ja li estem agafant la practica.
l'endemà comencem a caminar pel que sembla una vall de les highlands escoceses, tot verd, boires, cims arrodonits i vaques.
I just al fons de la vall, al coll que ja ens retorna a la Vall de Bujaruelo, trobem el Ibon de Bernatuara, on ens fem una foto de grup.
Es el final de la sortida, una llarguisima baixada, amb un desnivell de gairebe 1.100 metres, que ens deixa al punt d'origen, just al costat de la "platja" del Refugi, cosa que aprofitem, amb una bona banyada i un fantastic dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada