FENT ESQUI DE MUNTANYA EL PONT DE L'U DE MAIG

Surto divendres ja de nit, amb il.lusió, que diria el President, decidit a dormir a mes de 2.000 metres sense passar massa fred i estrenar me en això del esqui de muntanya, amb la colla del CE Madteam, que ha muntat un monogràfic d'iniciació pels socis.

El gps es passa tot el viatge desviant me per carreteres secundaries, estrets viaranys, valls llobregues i colls desconeguts, per sort, conec prou be el camí i no li faig ni cas, mentre vaig escoltant allò de "tornant a calcular la ruta", que alguna vegada confonc amb "estàs fet un fill de... campamentos"

Sopo un bocata de plàstic i poc desprès de mitjanit arribo al destí, faig un parell de voltes buscant un lloc tranquil i descobreixo un racó amb vistes impresionants, hi ha una mica de lluna i es veuen el Pic d'Envalira i el pic de la Font Negre, amb els corredors encara plens de neu

Cap allà a les 4 sento un bip bip bip,  el despertador??, no... el movil???, tampoc... la venjança del gps???,no..., m'he deixat engegada alguna cosa de la frago?? no... però cada 5 minuts justos, apareix, fa tres pip, pip, pip i tot torna a quedar en silenci

Son les 4:30, encara sona el fill de "campamentos" del pipipip i no hi ha manera de dormir, he desmuntat tota la motxilla, he mirat l'arva, el gps, el mans lliures, el movil i tots els dispositius electrònics de la furgo, però continua sonant cada 5 minuts exactes, fins i tot he mirat fora per si algun tipus de maquinaria o alarma estava engegat, però no, fins que hem fixo en un petit artilugi sobre la guantera, un petit termòmetre que mesura la temperatura interior i exterior i que esta programat per avisar si la temperatura baixa dels -10... en una revolada, trec les piles i desconecto el cable, el silencia torna a la frago.

Torno a sentir un pipipipi, es l'alarma habitual, miro per la finestra i veig el sol començant a il·luminar  les muntanyes nevades, dormir no he dormit gaire, pero el panorama s'ho val.

Hem rento la cara com els gats i baixo cap el poble a esmorçar, cafe i croisant, el cafe no esta malament, el croisant es d'aquests congelats que els posen 5 minutets al forn... pero tinc gana i repeteixo.

Arribo al punt de trobada i en poc mes de 30 minuts... encara manca la meitat de la gent... en fi, que hi farem, almenys els que ja hem arribat anem xerrant.

Al cap d'una estona ja hi som tots, i anem cap el punt d'inici del Monografic, un parking de l'estació d'esqui de Pas de la Casa, ara ja inactiu, la temporada d'esqui oficial, amb la seva colla de jennifers i xandalboys amb anoraks fosforescents i taules de surf, ja ha acabat.

Rememoro vells temps, en que també vaig formar part de la colla fosfòrica d'esquiadors de cap de setmana, tot i que encara no es veien gaires taules de planxar i tots érem palilleros... 

Un cop aclarit quins son els bastons que agafes amb la ma i quins van collats al peu, comencen les classes i, miracle, això d'esquiar es com anar en bici, un cop en saps, no s'oblida, fins que proves de fer el primer viratge...

Fem una pila de pujades i baixades, voltes maria, cunyes i paral·lels, i tot i alguna trencadissa de material que amarga el dia a algun company, acabem el dia sencers i ben cansats, i un cop canviats i arreglats, com que tenim una estoneta abans de sopar, un crit unànime sorgeix del grup, ANEM A COMPRARRRRRR!!!

Unes "horetes" mes tard, ens reunim tots a l'Alberg Aina, on tenim reservada una Borda per tot el grup i un bon sopar per recuperar forces.

La temptació de quedar me a dormir es molt forta, però he de marxar, i desprès d'un bon cafetó, tiro carretera enllà, mentre la colla dorm i recupera forces per l'ascensió de demà.