El diumenge 20, a les 7 del mati, ja estem en dansa, tallant la coca que repartirem al migdia, a l’arribada de la rua dels Tres Tombs a la Plaça del Ajuntament, sera, potser, l’ultim any que hi fem l’arribada, el nou ajuntament estara acabat, modern, funcional, pero no se si el caliu de la festa sera el mateix que a la plaça.
Ja arriba la colla del carro, el caball encara no l’han dut, pero cal preparar els guarniments, treure el carro del garatge sense malmetre la decoracio de mata ni els cartells amb missatge “subliminal”.
Algu fa una foto al embut gegant que corona el carro, una inscripcio hi proclama “jo soc la llei”, com si fos en harry el brut.
Sense massa temps, anem cap l’esmorçar, que ja es veu el fum.
Cansalada, butifarres de tots colors, torrades i una bona colla de porrons fan pasar el fred al voltant de les brases dels focs, aquesta si que es una bona manera de començar una festa!.
Coca de postres i un cigalo carregadet acaben de posar tothom de bon humor, mentre els carros i els cavalls comencen a arribar al punt de concentracio.
A les 11 en punt arrenca la rua, voltant pel centre historic del poble, cal arribar a les 12 en punt a l’esglesia, on es beneeixen els animals, sense distincio, tan es que tinguin quatre com dues potes.
Mentretant, un parell de camalics ens encarreguem de recollir les restes de l’esmorçar, i preparar el final de festa de la plaça, mentre la brigada d’obres de l’ajuntament hi acaba de muntar un petit escenari.
Casi una hora abans del previst, arriba la banda que obre la comitiva, darrera, els banderers i la guardia muntada, vestida de gala, el carro del sant, i tota una colla de genets.
La furgoneta que porta la megafonia entra per l’altra banda de la plaça al mateix temps, i mentre una de les bandes interpreta un parell de peces, per fer temps, bafles i microfons queden conectats.
Ja arriben les autoritats, l’spiker va comentant la jugada i es comencen a repartir els premis i els recordatoris de la festa d’enguany, mentre amb gran terrabastall, apareixen els primers carros carregats.
Tothom acaba content, ben tip de coca i vi bo, nomes queda dinar i pasar la tarda al ball, tot i que alguns, com jo, despres de dinar en tenim prou amb una becaina al sofa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada