Fa fred, m’he llevat mes tard del que volia, no he ni esmorçat i a sobre m’he liat a l’entrada de Sant Celoni, penso si no sere una mica ximple de, llevar me a les 7 un dia de festa, i arribar tard, mentre els neumatics grinyolen a les curves, entre Campins i Santa Fe del Montseny, aquesta vegada, pero, vaig en cotxe, la moto s'ha quedat al garatge.
Ens trobem a l’aparcament de Sesferreres de Dalt, i ben aviat ens posem en marxa, en Mirlo, en Narhinan, que aviat desapareix entre la boirina, seguint el seu ritme, i un servidor, el Jb.
El paisatge es fantastic, tot i que el vent i el fred toquen una mica la moral.
L’itinerari es senzill, veus les agudes al fons, i es tracta d’anar hi en linia recta, grimpant, saltant, escalant… el que sigui, cosa que aconseguim en poc menys d’una hora.
Petem la xerrada, ens jalem el bocata i tirem avall amb plena confiança en les nostres dots orientatives innates i la capacitat d’improvitzacio que ens ha fet famosos.
Obviament, ens perdem al cap de cinc minuts, pero no tornem enrrera i acabem fent una variant entretinguda del cami de tornada, amb un parell de grimpades d’aquelles que posen els pels de punta.
Poc abans d’arribar al cotxe, una colla apareix per un cami lateral, una noieta s’erigeix en portamveu del grup i ens demana cap a on van… com si nosaltres sabesim on volen anar
Volen fer el mateix cami que nosaltres, tot i que per l’hora que es i l’equipacio megachupiguai que porten estem tentats d’enviar los directament de tornada al parking.
Acabem d’arribar als cotxes i anem a fer un vermutet abans de tornar a casa, no sentim l’helicopter dels mossos, per tant, suposem que la colla de perduts hauran acabat be l’excursio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada