CAVALLERS, SECTOR DE LA KANALLA

Despres del intent fallid al Besiberri i quedar nos a 160 metres del cim, l'endema ens vam decidir per l'escalada, al sector de la kanalla, a Cavallers, amb l'amic d'idaho i una parella de companys.

Muntem dos linies que ens permeten fer la "don manuel" (IV), la "a pelo" (IV+) i la "vamos a llevarnos bien" (IV+) per escalfar i disfrutar, mentre agafem el tacte a l'adherencia de la roca.

Mirem la guia i descobrim un V+ que queda una mica a la dreta d'una de les vies que estem fent, la "enrampao", sortint d'una petita canal, i m'hi poso amb ganes.

Començo amb una babaresa cap a la primera xapa, una mica allunyada, que acaba amb deshaderencia, rebot, caiguda i vol barrena-picat en direccio a un pedrot descomunal que hi ha al costat de l'asegurador. Per sort, els milers de caigudes amb la btt, moto i caminant m'han convertit en un autentic expert en el tema, i aconsegueixo salvar les dents d'empotrarse en el pedrot, aixo si, el dit gros de la ma dreta hem fa bastant mal, i m'acaba sortint un bon blau a la planta del peu...

Pero aixo no es res que pugui desanimar al jabali power en que m'he convertit, retorno de nou a la via i supero el pas en un tres i no res, i en dues pases mes, ja soc al tram entretingut, miro amunt i nomes trobo dues de les sis xapes que hi ha segons la guia, torno a mirar, i efectivament, nomes n'hi ha dues, i de tant rovellades, es confonen amb la roca.

El tram no es excesivament complicat, pura adherencia i refiar se de recolçar tot el pes en les arrugues de la roca i un parell de sortints, fa una mica de por. Coloco la primera expres i calculo la distancia fins la segona, fantastic, si caic, arribare a la roca que tinc darrera abans que no hem pari la corda... un gallifante de premi per l'equipador

Aconsegueixo arribar a la segona xapa amb mes suors de les habituals, suors freds i calents, que tot i que el sol fa suar de valent, jo tinc suors mes aviat freds...

Nomes queda un tramet fins el final de la via, pero... on es la reunio???. Miro amunt, amb els peus recolçats en dues arrugues i les mans agafades a un parell de berruguetes i començo a tenir mes suors fredes... al final veig un parell de xapes ben rovellades amb dos anelles que encara ho estan mes, i hem decideixo a acabar la via d'una vegada i despenjar me, no m'esta agradant gens.

Arrivo dalt, paso la corda i avall que fa baixada, tinc unes ganes bojes de marxar d'aqui, no m'he refio gens d'aquestes xapes rovellades, baixo fins la reunio del IV del costat i munto alla la reunio, per poguer fer el pendul cap el V i recuperar les dues expres, i llavors, sorpresa, la corda de 60 metres no arriba, per tant, caldra asegurarse i recuperar la tota abans de despenjar me del tot.

Despres d'una bona estona de mes suors, pero ara degudes al sol i no al cangueli, aconsegueixo recuperar tot el material i arribar a terra, felicito als companys per la paciencia asegurant i m'asento una estona a l'ombra amb l'ampolla d'aigua per mi solet.

Acabem de desmuntar les vies i li fem una ullada a un sector proxim, pero son les tantes i decidim anar passant cap a dinar.

Un cop a casa, m'ha sortit un bon blau al canell, i si faig força veig les estrelles, paso pel CAP i, despres d'una radiografia per descartar destroços majors, m'hi posen una ferula que sembla un apanyo de gua per fisures, per inmovilitzar el dit gros i hem recomanen descans i repos... i un parell de litres d'aftersun per la cremada que porto al clatell.