SETMANA SANTA

Han estat uns dies de sexe dur, parelles, trios, orgies i desbarramenta total, es a dir, de tot allo que s'en diu fotre... ha estat tant intens que he fotografiat les meves "partenaires"





De tota manera, el resultat ha estat prou acceptable, tot i que tenia por de fer un ridicul espantos... he aconseguit aguantar com un home



Dilluns al mati, mentre la familia dorm, i despres d'un bon cafe, amb la satisfaccio de la feina ben feta i acabada, decideixo agafar el cotxe i la motxilla i anar a oxigenar me una mica, i el lloc triat per expiar els meus pecats no podia ser una altra que aquest





Trobo dos muntanyes de la llista dels 100 cims de la feec que estan a tocar, Sant Jeroni, el punt mes elevat de Montserrat, i un perfecte desconegut per a mi, pero que resulta que es la muntanya mes elevada del baix llobregat, l'Albarda Castellana.

Segons sant google beneit, una albarda es un tipus de sella per muntar animals de carrega, i la forma arrodonida, amb doble cim, se suposa que es el origen del nom.

Tiro fins al Aeri de Montserrat, pujare mecanizat fins el monestir i despres cap a Sant Jeroni i l'Albarda Castellana per les escales, la baixada mirare de trobar el cami de les bateries i seguir lo fins el parking, el problema es que el primer aeri comença a les 9:40... i aixo es massa tard, per tant, carretera i manta fins dalt, foto al monument a Ramon Llull, per recordar alguna pujada nocturna per admirar les llums de la vall i impresionar alguna antiga xati, i, de cap, a les escales.



A les zones mes obagues hi queda neu i una miqueta de gel, la temperatura es baixa i fa un vent de mil dimonis, la veritat es que a mitja pujada tinc la temptacio de engegar ho a rodar i baixar a fer un cafe amb llet ben calent amb un parell de croisants...



Deixo enrrera una pila d'esglaons i al arribar a la zona asoleiada l'anim millora, tot i que no i ha manera d'aconseguir una bona foto dels senders nevats o de les plantes arrebossades de gebre, ja no se si es la camara o soc jo...



Les escales que menen a l'ermita de sant jeroni estan ben glaçades, i amb l'aire fred que fa, trigaran a fondre's



Uns minuts despres, arribo dalt del cim





Envio un sms a la "jefa" per que sapiga que estic be i marxo avall a tota maquina, les vistes son fantastiques, pero no m'agrada gens el vent.

Miro la ressenya i a la primera curva d'esquerres, veig un sendero cap al costat dret, blanc de neu, que es perd entre els arbres, tiro endavant i aviat trobo les marques de color blau que hem porten al segon cim del dia, despres d'una petita grimpada que li posa una mica de sal al assumpte.





Baixo fins a un creuament de camins a menjar alguna coseta a recer del vent, en una petita clariana del bosc, on agafo el cami que mena directament al cami que baixa de Sant Jeroni, estalviant me el retorn fins l'ermita.

Accelero a la baixada, saltant els graons de dos en dos, fins ben be el pas dels francesos, alla ja m'ho agafo amb mes calma, els cuadriceps comencen a queixar se.



Al punt del migdia arribo al cotxe, la primera activitat de risc del dia ja ha pasat sense novetat, ara queda el dinar a casa de la sogra, amb tota la familia i els 12 nebots, amb les mones de rigor...

Quina por!!!