Aqui teniu la vista del poble abandonat de Peguera
L'aproximacio es molt facil, entre prats plens de vaques, nomes cal tenir cura amb els fils electrics que eviten que les vaques s'escapin.
L'inici de la cresta es molt senzill
Aviat comencem a tirar corda i asegurar nos, tot i no ser absolutament necesari, si un esta acostumat a moure's per aquest tipus de terreny.
muntem alguna reunio per practicar... que ens fa falta jejeje
La cresta es molt maca i el paisatge, ja amb els colors de la tardor, tambe
te una mica de tot, un parell de rapels
i un paset de IV grau picadet amb un rapel com a final de festa
resumint, una matinal molt divertida
4 comentaris:
ueeeeeee, la foto de l'últim rapel farda la ostia :) sembla una cosa seriosa i tot jajaja
que vols dir amb aixo de que "sembla seriosa", es un mega rapel de la hostia!!!!
:-))))))
jejejeje... vaya parell...
Que tremolin les parets y muntanyes del món... el "Dúo sacapuntas" ataca de nuevo... :-)))
Una abraçada company... :-)))
Ep!!!! Que la cresta vista de lluny, fa cosa, i tot, sembla més seriota!!
I veient les fotos, sembla que estigui perduda en un raco llunya de Pirineu.....
Ara a per la D´Espadas!!
Publica un comentari a l'entrada