BOOOUUUUMMMM!!!

L’ampolla surt disparada, esberlada de dalt a baix per l’explosió del tro de metxa de 3 euros; algunes coses no canvien amb el temps, qui no ha posat un tro dins d’una ampolla?? I qui no ha fet explotar una caca de gos amb una traca de xinos????

El policia municipal de l’Ajuntament s’aixeca de la cadira, i hem comenta que potser ja va sent hora de plegar, tot i ser la Revetlla de Sant Joan, son les 3 del mati, i una dotzena de nanos tirant petards es fa notar.
Nois!!, pleguem veles, tothom a dormir!!!
Només un mes, només un, porfa!!!
Res de res, a dormir tothom que encara hem de recollir les restes de la festa del garatge i son les tantes.

La plaça va recuperant, de mica en mica, la tranquil·litat nocturna, els plataners respiren amb alleujament, almenys aquest any no se li ha ocorregut a ningú encendre’ls com fa un parell d’anys...
La meitat dels nanos esta adormit al arrencar els cotxes, la festa passa factura i estem tots mig adormits, acabem de passar la fregona pel garatge i fem l’ultima copeta de cava al terrat, mentre lluny retrona l’últim coet de la nit.
Ajusto l’hora del despertador a les 6, i decideixo no pensar massa en les poquisimes hores que hem queden per dormir, per sort, la motxilla ja esta preparada de fa dies, demà estreno gats!!!, uns La sportiva mythos!!!





Son les 7 i un minut i aconsegueixo aparcar just davant de la Sagrada Família, amb les seves grues característiques, mentre alguna colla torna de festa i alguna altra ja porta el banyador i el pareo, d’això s’en diu anar d’hora a la platja.
Fa un aire agradablement fred que hem fa esborronar i m’acosta una oloreta dolça que surt del forn del davant, croissants, magdalenes... però avui no cal, encara tinc l’estómac ple del sopar d’ahir al vespre.



Arriba el Waldo a l’hora en punt, carreguem la motxilla, la corda, els ferros i carretera i manta. Hem quedat amb en Pekas i la Lux, anirem a Banyadores, un sector prop de Cabrera de Mar, granit amb una adherència fantàstica i vies de tots els nivells, quarts i quintillos pels aprenents i alguna via amb mes substància pels megacraks.

Just passat el peatge hi ha uns 8-10 cotxes parats, els mossos tenen feina en nits com aquesta, i alguns ja tenen posat el “zepo”, la benzina i l’alcohol no formen una bona barreja.

Arribem al pàrking a l’hora en punt, i la furgo ventilador ja esta allà, amb el Pekas preparat per tot, mentre ens posem apunt nosaltres, arriba la Lux i companyia. Tanquem els cotxes, carreguem les motxilles, i anem muntanya amunt; l’aproximació es curta, però la son i el sol comencen a castigar fort.

http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/1.118.Banyadoresescaladesalavoradelmar

Ens instal·lem al sector de l’amazonia, i un cop equipats, comencem per una via nova, oberta fa poc, a l’esquerra del tot, bastant llarga i amb una esquerda de dalt a baix que ens fa recordar allò que no sempre lo evident es lo fàcil. Tenim dubtes de que l’entrada per l'esquerda sigui la correcta, però en Waldo aconsegueix superar la sense masses dificultats, mentre en Pekas li fa un reportatge fotogràfic que ni el Cris Sharma.



Desprès l’intento jo, separat de la esquerda i aprofitant l’adherència, pujo pel dret, els primeres passos son maldestres, estic fred, mig adormit, sense cafè i amb el cap com un bombo, però m’en surto i acabo la via disfrutant, i desprès d’assegurar me a la reunió faig una foto del assegurador, a l’ombra d’unes alzines, així dona gust assegurar.



Els gats, formidables, potser per lo dolents que eren els vells, però donen una confiança desconeguda per mi fins llavors, i mes amb el granit d’aquí, sembla paper de vidre, si et descuides, et peles els genolls casi sense adonar te.
Anem fent alguna via mes a la dreta, amb una mica mes de substància, i al final ataco una via que puja pel mig del sector, crec que de grau V+, que acabo resolent, no esta malament per haver escalat dos matins en 6 mesos!!!







El sol pica de valent ja i estem suant tots els excessos de la nit anterior, busquem un lloc a l’ombra i ataquem la bossa de bocates, mentre el nano de la Lux ens llegeix uns mortadelos que ha portat, va armat amb una pistola-raig-laser, i ens dona algun ensurt en forma de raig d’aigua desprevingut, però s’agraeix tot el que sigui refrescant. En Pekas i la Lux no han perdut el temps, i s’han dedicat a un 6b+ del costat, extraplomat i amb un pas delicat, al final en Pekas el supera gràcies als poders de la crema de cacauet.



Casi es l’hora de dinar, i el sol ens ha torrat mes de que seria aconsellable, per tant, decidim baixar fins el poble i hidratar nos convenientment... amb una bona gerra de cervesa. Xerrem una bona estona sota un parasol i cap allà a les dues, marxem a dinar.