Acabo de llegir el blog d'en pekas, com sempre, engrescador, ha donat una bona volta per la seva selva particular i hem ve al cap que potser podria fer algun video amb la btt d'algun dels senders que mes m'agraden.
Dit i fet, hem poso el trajo de romano, el casc i els guants, agafo la btt i marxo cap al bosc.
Un dels senders que mes magraden, sobretot a l'estiu, tranquil i amb molta hombra.
Aquest es un petit sender que porta al torrent de la Torre Negra, una masia fortificada que va estar a punt de convertirse en una pila de cases adossades, ara es un parc rural, i acaba al cami de Sant Medir, al davant del Pi d'en Xandri, que va patir un atemptat fa uns anys, sortosament sembla que es recupera.
La tornada per un sender al mig d'un antic camp, ara hermot, sense cultivar, la pluja dels ultims dies ha fet creixer molt l'herba i els matolls.
i a l'entrada de nou al mon "civilitzat", salt entre marbres i escultures.
bon diumenge
diumenge, 6 de maig del 2007
dilluns, 30 d’abril del 2007
QUE FEM AQUEST ESTIU???
CARTA ALS REIS DEL ESTIU.
Ja s’acosta l’estiu, i, ni que sigui per agafar moral pels mesos de feina que venen, estic preparant un llistat o carta als reis d’activitats previstes o programades.
No es tracta de cap llista exhaustiva ni inamovible, segurament s’ampliarà o reduirà amb el pas del temps, propostes d’amics i amb l’imprevisible vida familiar.
-Nuria-Carançà
-Canigo per Cortalets
-Cerví de Durro i cresta
-Cresta del Sol
-Les Agudes per castellets
-Clavijas de Cotatuero
-Pollegó inferior del Pedraforca per la gran diagonal
-Burdeus-Mar Mediterrani pel canal del Midi amb BTT
-Bardenas Reales amb BTT
-Montserrat, Margalef, Rockostage… i consolidar grau
-Niza-Chamonix seguint els ports del Tour, peró en moto
Alguna proposta mes???
Algú sap on es fa aquest any la Roc Trip 2007 ??? Per disfrutar, hi son tots els grans dani andrada, chris sharma, lynn hill.... agafeu el babero
Millau
Kalimnos
a10
Ja s’acosta l’estiu, i, ni que sigui per agafar moral pels mesos de feina que venen, estic preparant un llistat o carta als reis d’activitats previstes o programades.
No es tracta de cap llista exhaustiva ni inamovible, segurament s’ampliarà o reduirà amb el pas del temps, propostes d’amics i amb l’imprevisible vida familiar.
-Nuria-Carançà
-Canigo per Cortalets
-Cerví de Durro i cresta
-Cresta del Sol
-Les Agudes per castellets
-Clavijas de Cotatuero
-Pollegó inferior del Pedraforca per la gran diagonal
-Burdeus-Mar Mediterrani pel canal del Midi amb BTT
-Bardenas Reales amb BTT
-Montserrat, Margalef, Rockostage… i consolidar grau
-Niza-Chamonix seguint els ports del Tour, peró en moto
Alguna proposta mes???
Algú sap on es fa aquest any la Roc Trip 2007 ??? Per disfrutar, hi son tots els grans dani andrada, chris sharma, lynn hill.... agafeu el babero
Millau
Kalimnos
a10
dilluns, 23 d’abril del 2007
viva el euro...
domingo, mediodia, toda la semana currando, el sabado de compras y sexo a tope, resumiendo, todo lo que jode, lavar,planchar, pasar el aspirador... cuanto tiempo hace que no vamos de vermut???
aprovechamos el solete, agarramos los carritos y las dos fieras y nos vamos al bar de siempre
horror, han cambiado de propietario, no hay terracita y dentro huele a fritanga que tumba de espaldas, plan B
nos acercamos a otra terracita conocida, nos sentamos, y aparece el camarero, es nuevo?.. no, tambien han cambiado de propietario, pero este parece que ha mantenido lo que ya existia.
patatas, olivas y dos cervezas.
hablamos, reimos, saludamos, bostezamos al sol... y a comer, que son las 2
camareroool
son 8,95 euros.
que hubieses dicho si, hace 5 años, te cobrasen 1.500 ptas. por un vermut ???
aprovechamos el solete, agarramos los carritos y las dos fieras y nos vamos al bar de siempre
horror, han cambiado de propietario, no hay terracita y dentro huele a fritanga que tumba de espaldas, plan B
nos acercamos a otra terracita conocida, nos sentamos, y aparece el camarero, es nuevo?.. no, tambien han cambiado de propietario, pero este parece que ha mantenido lo que ya existia.
patatas, olivas y dos cervezas.
hablamos, reimos, saludamos, bostezamos al sol... y a comer, que son las 2
camareroool
son 8,95 euros.
que hubieses dicho si, hace 5 años, te cobrasen 1.500 ptas. por un vermut ???
dissabte, 31 de març del 2007
MATERIAL D'ESCALADA I COM USAR LO
Holaaa
gracies al youtube, tenim acces a una pila de videos amb exemples de com usar el material d'escalada
el nus 8
abalakov
pescador
prussik
autodetencio amb un piolet
si coneixeu algun nus mes que estigui al youtube, aviseu
v'sss
gracies al youtube, tenim acces a una pila de videos amb exemples de com usar el material d'escalada
el nus 8
abalakov
pescador
prussik
autodetencio amb un piolet
si coneixeu algun nus mes que estigui al youtube, aviseu
v'sss
dimarts, 27 de març del 2007
Les 4:30, ja
El vent fa xiular la tenda de tant en tant, i tota la roba de cordura cruixeix cada cop que es mou, devem estar a 10 o 12 sota zero.
El fogonet va treballant, desfent neu, cal hidratar se, estem a bastanta alçada i demà serà el gran dia.
Per fi he acabat de barallar me amb la roba dins del sac, no he volgut sortir a vestir me, no tinc ganes d’estar 3 hores per escalfar me de nou. Estic tant be dins la meva crisàlide de ploma i pertex!.
Mentre, per l’escletxa de la cremallera mal tancada de la tenda, s’escolen les imatges d’un cel negre de tinta, puntejat d’estrelles guspirejants que van fent l’ullet. L’aresta blanca retalla la imatge amb una diagonal de gel.
De tant en tant, un floc aconsegueix entrar dins la tenda, posant se sobre qualsevol cosa i fonent se sense preses, i deixant una petita marca d’humitat com a testimoni del seu pas.
Hem giro sobre l’espatlla i hem trobo la motxilla davant, carregada de ferralla, cordes i cintes, allargo la ma fora del sac i trec una boseta de colacao, el tub de la lechera i unes galetes, no tinc gens de gana, però he d’omplir el dipòsit. Ho poso dins el pot d’aigua calenta i ho remeno, mig incorporat, però traient només un braç fora del sac.
Mentre l’aigua calenta s’acaba de convertir en alguna cosa mes o menys digerible, trec el plomes de la motxilla i m’el poso, surto del sac i trec les botes de l’interior, avui potser no costaran tant de posar com ahir, vaig deixar les fora del sac i van quedar dures com a pedres, quin suplici de mati, fins que no vaig aconseguir estovar les una mica.
De dins del sac surt una crepitació electrònica, seguida d’un "bon dia capullos", sembla que els companys de la tenda del costat també s’han posat en marxa, els contesto i confirmem horaris, en mitja horeta comencem a caminar.
El xiulet de la cremallera de la tenda i una alenada d’aire fred acompanyen l’entrada del company, tremolant de fred, sembla que la pixera s’ha allargat mes del que pensava i el molt ximple ha sortit a mig vestir.
Compartim l’esmorzar mentre comentem les dues o tres fotos que acompanyen la ressenya que marca el nostre itinerari des d’ahir, l’aresta de gel i roca que ens va frapar fa tres mesos, mentre sopàvem al celler de santa Maria.
El fogonet va treballant, desfent neu, cal hidratar se, estem a bastanta alçada i demà serà el gran dia.
Per fi he acabat de barallar me amb la roba dins del sac, no he volgut sortir a vestir me, no tinc ganes d’estar 3 hores per escalfar me de nou. Estic tant be dins la meva crisàlide de ploma i pertex!.
Mentre, per l’escletxa de la cremallera mal tancada de la tenda, s’escolen les imatges d’un cel negre de tinta, puntejat d’estrelles guspirejants que van fent l’ullet. L’aresta blanca retalla la imatge amb una diagonal de gel.
De tant en tant, un floc aconsegueix entrar dins la tenda, posant se sobre qualsevol cosa i fonent se sense preses, i deixant una petita marca d’humitat com a testimoni del seu pas.
Hem giro sobre l’espatlla i hem trobo la motxilla davant, carregada de ferralla, cordes i cintes, allargo la ma fora del sac i trec una boseta de colacao, el tub de la lechera i unes galetes, no tinc gens de gana, però he d’omplir el dipòsit. Ho poso dins el pot d’aigua calenta i ho remeno, mig incorporat, però traient només un braç fora del sac.
Mentre l’aigua calenta s’acaba de convertir en alguna cosa mes o menys digerible, trec el plomes de la motxilla i m’el poso, surto del sac i trec les botes de l’interior, avui potser no costaran tant de posar com ahir, vaig deixar les fora del sac i van quedar dures com a pedres, quin suplici de mati, fins que no vaig aconseguir estovar les una mica.
De dins del sac surt una crepitació electrònica, seguida d’un "bon dia capullos", sembla que els companys de la tenda del costat també s’han posat en marxa, els contesto i confirmem horaris, en mitja horeta comencem a caminar.
El xiulet de la cremallera de la tenda i una alenada d’aire fred acompanyen l’entrada del company, tremolant de fred, sembla que la pixera s’ha allargat mes del que pensava i el molt ximple ha sortit a mig vestir.
Compartim l’esmorzar mentre comentem les dues o tres fotos que acompanyen la ressenya que marca el nostre itinerari des d’ahir, l’aresta de gel i roca que ens va frapar fa tres mesos, mentre sopàvem al celler de santa Maria.
dimarts, 19 de desembre del 2006
BON ... NADAL
Si no ens veiem, bon Nadal i bones festes, i feliç any nou i tot això que es diu per aquesta època!!!
Ja hi som, avui ha estat el primer dia, definitivament, ha arribat el Nadal, l’època en que hom ha de ser feliç per decret, en que ha de donar i rebre regals i fer compres compulsives d’objectes inútils, que en la majoria de casos acabaran al fons d’algun armari atrotinat.
La veritat es que cada any que passa m’agraden menys les festes, la publicitat del corte ingles, les colònies i aquest tuf de bonhomia boba que s’ens encomana a tots. Sembla que per un dies, tothom ha de ser bo, ha de tenir bons sentiments i tornar se bona persona de cop.
En la majoria de casos, el Nadal suposa una nova carrega a la minsa economia personal, com si no tinguéssim prou amb hipoteques i feines mal pagades, ara també cal exhaurir la visa fins al final, cal quedar be amb tothom amb un bon regal, quan en la majoria dels casos, es defrauden totes les expectatives, que dir del honrat pare de família que desitja qualsevol cosa una mica personal, pensada, i que acaba rebent la colònia, la corbata, les pantunfles, el cd d’aquell cantant que no suportes, o horror dels horrors, un d’aquells regals absolutament inútils de les botigues de regals “originals”, com ara un biberó per cubates o uns calçotets amb trompa...
Mon apart son els lots d’empresa, acumulacions de fantasia animada dins d’una caixa de cartró, que esdevenen el que son en realitat un cop han passat els 5 minuts reglamentaris d’il·lusió, el mateix tinto reserva Rioja bodega peñon, els mateixos embotits oliosos pata casi negra i el whisky, de marca il·localitzable, que acabarà bevent se el cunyat pesat de la família quant ve de visita.
A l’altra banda tenim el que fa aquests regals, subdividits en dos bàndols, el veterà que agafa el de cada any i bon vent, total, a ningú li fa cas, i el pobre novato que es trenca les banyes intentant fer alguna cosa mes original, pensant mes en les persones, i que acaba invariablement crucificat per les enveges dels receptors de lots, per haver fet regals diferents.
Resumint, estem en plena època de pau i amor, en que rebem regals que no volem i fem regals per compromís, això si, tothom content i amb bona cara.... es Nadal.
Ja hi som, avui ha estat el primer dia, definitivament, ha arribat el Nadal, l’època en que hom ha de ser feliç per decret, en que ha de donar i rebre regals i fer compres compulsives d’objectes inútils, que en la majoria de casos acabaran al fons d’algun armari atrotinat.
La veritat es que cada any que passa m’agraden menys les festes, la publicitat del corte ingles, les colònies i aquest tuf de bonhomia boba que s’ens encomana a tots. Sembla que per un dies, tothom ha de ser bo, ha de tenir bons sentiments i tornar se bona persona de cop.
En la majoria de casos, el Nadal suposa una nova carrega a la minsa economia personal, com si no tinguéssim prou amb hipoteques i feines mal pagades, ara també cal exhaurir la visa fins al final, cal quedar be amb tothom amb un bon regal, quan en la majoria dels casos, es defrauden totes les expectatives, que dir del honrat pare de família que desitja qualsevol cosa una mica personal, pensada, i que acaba rebent la colònia, la corbata, les pantunfles, el cd d’aquell cantant que no suportes, o horror dels horrors, un d’aquells regals absolutament inútils de les botigues de regals “originals”, com ara un biberó per cubates o uns calçotets amb trompa...
Mon apart son els lots d’empresa, acumulacions de fantasia animada dins d’una caixa de cartró, que esdevenen el que son en realitat un cop han passat els 5 minuts reglamentaris d’il·lusió, el mateix tinto reserva Rioja bodega peñon, els mateixos embotits oliosos pata casi negra i el whisky, de marca il·localitzable, que acabarà bevent se el cunyat pesat de la família quant ve de visita.
A l’altra banda tenim el que fa aquests regals, subdividits en dos bàndols, el veterà que agafa el de cada any i bon vent, total, a ningú li fa cas, i el pobre novato que es trenca les banyes intentant fer alguna cosa mes original, pensant mes en les persones, i que acaba invariablement crucificat per les enveges dels receptors de lots, per haver fet regals diferents.
Resumint, estem en plena època de pau i amor, en que rebem regals que no volem i fem regals per compromís, això si, tothom content i amb bona cara.... es Nadal.
dilluns, 20 de novembre del 2006
Fred d'hivern
El movil sona de fons, mentre els últims somnis s’esvaeixen, allargo la ma i el silencío. Estiro les cames i els braços, amb delicadesa, no estic sol, i faig mitja volta buscant els últims escalfors de la nit.
Allargo un braç fora del llit i aixeco el plomes, fa fresca i tothom dorm, estem a final d’octubre i comença a notar se la nit, ja tocava. Hem vesteixo com un amant ocasional, en silenci, d’amagat, i acabo de posar me les botes al replà, mentre repasso mentalment la llista, movil, cartera, claus...
Obro la porta del garatge i trec la moto fora, l’engego amb recança, i caminant de puntetes, com demanant perdó pel soroll del motor, que ronroneja al costat i tanco lentament la porta.
Ja soc lliure, el ventet a la cara, el fred a les puntes dels dits, el fil d’aire que entra per la pantalla del casc, les velles sensacions que tornen, els records d’altres sortides que semblen tan llunyanes.
Les llums encara son obertes, i hi ha una mitja boira baixa que humiteja els carrers, l’albada s’intueix lluny, s’obre pas per sobre Collserola, lentament, amb confiança, sap que el seu triomf es cosa de temps.
La benzinera es oberta, com sempre, amb les seves llums borroses, la parada es breu, el temps just d’omplir el dipòsit i deixar anar un breu bon dia al pagar, la contesta es també breu, el torn es apunt d’acabar i no hi ha ganes de conversa desprès d’una nit en blanc.
L’entrada a l’autopista, deserta, es un convit al viatge, una llarga tirallonga d’asfalt il·luminat, a parts iguals, per uns fanals de llum grogosa en retirada i l’albada guanyant intensitat.
500 metres, sortida 14, Montmeló, circuit de Catalunya, Granollers Vic, tot sota control, deixo anar poc a poc el gas i el pes a l’esquerra, obedient, la moto agafa el revolt amb fluïdesa, com sota l’aigua, ni un obstacle, ni un soroll, més enllà del soroll blanc del vent.
Un control dels mossos, tots els sentits desperten de prompte, no es qüestió de jugar, un es sent culpable sobre una moto, sempre som nosaltres qui fem fum, soroll, anem com a bojos... falsa alarma, tenen una corrua de cotxes parats i estan fent bufar als conductors, algun ni caldria, però cal fer ho...
M’adono que ja es clar, l’albada ha guanyat la partida, tot i que l’asfalt encara es humit, brillant, com acabat de posar, un vidre sense llum que trepitjo, profanant lo, l’ambient, però, encara es fred, i una esgarrifança hem recorre la columna i fins i tot la moto nota el moviment, tremolant com jo; es l’hora de fer un tallat.
Hi ha un petit espai entre les fileres d’aparcament per cotxes, ratllat al terra, reservat per les motos, no cal triar, estic sol amb un parell de cotxes que son un pel mes enllà, prop de la sortida de la benzinera.
M’apropo a l’entrada del bar traient me els guants i el casc, la jaqueta l’obriré dins, mentre s’entelen les ulleres amb el baf, tallat i crusant, original com sempre, busco una taula al costat de la finestra, no vull deixar sola la meva companya, el primer cafè del dia es un moment molt íntim on cal tenir algú al costat, silenciós, però conegut, amb qui no calguin les paraules.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)